Les tres sequeres, més una

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

A més de l'increment de les temperatures mitjanes, una altra de les característiques principals de la crisi climàtica actual, la primera amb origen antròpic, és a dir, causada per l'activitat humana, és l'alteració del cicle de l'aigua i del règim de precipitacions en les diferents regions del planeta.

El sistema climàtic és molt dinàmic, i està sotmès a tantes variables que es fa especialment difícil establir models precisos per a cada regió. Tanmateix, la majoria de les previsions per a l'àrea mediterrània coincideixen a assenyalar un descens general de les pluges en termes percentuals respecte al període de referència (1850-1900). Una disminució que serà de moderada a significativa segons l'escenari d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) cap al qual avancem.

Així, l'últim informe del Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), situa aquest descens en un 11 % cap al 2050, i arribar a gairebé el 17 % per a finals de segle a l'escenari d'emissions de GEH menys favorable (SSP4) que és cap al qual ens adrecem actualment.

Mans amb terra, imatge marcada per la manca de pluges. 

Però més enllà dels pronòstics, el que mostren fidelment els registres actuals  és que els períodes de sequera estan essent cada vegada més extrems i persistents. Un fenomen que es manifesta de manera diferent en funció de l'àmbit al qual afecti i que ha donat lloc a identificar tres tipus de sequera, que no sempre estan relacionades i que són percebudes de manera molt diferent per la majoria de la societat.     

Des de l'àmbit personal, la percepció de les sequeres és causada per la manera com ens afecten.  Això fa que, més enllà de com afecti l'entorn, la major part de la població només se senti directament amenaçada quan el nivell dels pantans baixa fins al punt d'activar l'escenari d'emergència i posar en risc el proveïment urbà d'aigua potable. 

Però una cosa és l'estat de les reserves d'aigua embassada i dels aqüífers subterranis, dels quals depèn en bona part el subministrament domèstic, i una altra molt diferent la situació que travessen els ecosistemes silvestres i els camps de conreu per la falta d'humitat a l'ambient i als sòls. 

Quan el dèficit afecta aquest primer nivell, el dels embassaments, parlem de sequera hidrològica, i quan afecta el medi natural i els conreus ens referim a la sequera agrícola o hidroedàfica. Els experts estableixen una diferenciació clara entre ambdues que convé tenir molt en compte.

Bassa amb les reserves plenes, situat al celler de Familia Torres, estiu del 2023. 

Així, la sequera hidrològica es dona quan els cabals dels rius i els nivells dels aqüífers i dels embassaments se situen per sota del normal: es considera com a normal la mitjana de les reserves en els últims deu anys. Tècnicament, es defineix com aquell període en què la disminució en les disponibilitats d'aigües superficials i subterrànies respecte als valors mitjans posa en risc atendre les demandes d'aigua potable per als diferents usos.

En tot cas, i a diferència de la sequera agrícola o hidroedàfica que està molt més lligada a la meteorologia, la sequera hidrològica no depèn directament de les precipitacions, i es pot demorar durant mesos o fins i tot anys de l'inici de l'escassedat de pluges, o fins i tot, si les pluges tornessin en poc temps, no arribar a manifestar-se.

La sequera agrícola o hidroedàfica es defineix com el dèficit d'humitat a la zona radicular que impedeix satisfer les necessitats d'aigua de les plantes silvestres i els conreus per al seu desenvolupament correcte. En zones de secà, aquesta mena de sequera està directament lligada a l'escassedat de pluges, amb un petit desfasament temporal que depèn de la capacitat de retenció de la humitat de les plantes. Tanmateix, en zones de regadiu, la sequera agrícola està molt més vinculada a la sequera hidrològica perquè pot donar lloc a restriccions en el reg.

I, en tercer lloc, parlem de la més comuna, la sequera meteorològica, que és també la més reconeixible. En aquest cas té a veure amb la manca de pluges i es declara quan hi ha una disminució significativa en el règim de precipitacions durant un període perllongat de temps. A Espanya, la sequera meteorològica afecta actualment més del 60 % del territori. En alguns punts de la mediterrània espanyola, la precipitació registrada en els últims tres anys ha descendit a la meitat respecte a la mitjana històrica. 

Gotes d'aigua de pluja sobre la vinya.

A conseqüència d'aquesta sequera meteorològica, alguns territoris de l'estat estan vivint una sequera hidrològica molt greu i sense precedents històrics. Els embassaments de les conques internes de Catalunya o de les mediterrànies andaluses registren actualment mínims històrics, i se situen a nivells molt baixos, del 15 % i el 18 % respectivament: més de 50 punts percentuals per sota de la mitjana històrica en el cas dels embassaments catalans. Igualment, la manca de pluges està generant una sequera agrícola i hidroedàfica molt extrema, amb conseqüències catastròfiques per a la natura, especialment per als ecosistemes forestals i la biodiversitat que allotgen.  

En el cas de l'activitat agrícola, les pèrdues ocasionades per la sequera s'eleven a milers de milions d'euros i està provocant el tancament d'explotacions agràries i a la pèrdua, no ja de collites, sinó de finques senceres de conreu, com és el cas de l'oliverar o de la vinya, cosa que està posant a prova la capacitat de resistència de la gent del camp.  

Per últim, les seqüeles directes que poden tenir els tres tipus de sequera en l'activitat productiva, unes conseqüències que també afecten altres sectors més enllà del primari, com, per exemple, el sector turístic, han donat lloc a definir un quart tipus de sequera, que se l'ha anomenada sequera socioeconòmica, i que fa referència als danys causats a l'economia i a la societat en conjunt. 

En qualsevol cas, tot sembla indicar que, a l'àrea de la Mediterrània i en la mesura que la crisi climàtica segueix conduint-nos cap als escenaris menys favorables, la sequera deixarà de ser un fenomen puntual per convertir-se en un tret, per la qual cosa serà necessari dur a terme grans esforços, a tots els nivells, per adaptar-s'hi.