Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

El passeigs pel camp durant el mes d'abril proporcionen a l'amant de la natura l'oportunitat i el privilegi de gaudir amb l'observació d'un dels ordres d'insectes més fascinants de la fauna ibèrica: la dels lepidòpters, és a dir, les papallones. 

Aquests invertebrats bellíssims disposen de gairebé 5.000 espècies a Espanya, de les quals 257 són papallones diürnes. A més d'encisar-nos amb el seu vol elegant, el seu seguiment ens permet gaudir d'alguns dels dissenys més primorosos entre els éssers vius. Pot ser per això, alguns dels entomòlegs més reconeguts, com ara Swinhoe, Chinery o Agenjo van caure en el seu encant i van dedicar bona part de la seva tasca científica a l'estudi i la divulgació de la biologia i els costums d'aquests insectes sorprenents. 

Paisatge de primavera a la finca Mas La Plana (propietat de Familia Torres)

I entre totes les papallones diürnes que sobrevolen els camps en flor de la península Ibèrica destaca, per la seva vistositat i elegància, la macaó: una espècie a la qual els entomòlegs classifiquen amb el nom científic de Papilio machaon Aquest nom, com el d'altres papallones diürnes, fa referència a la mitologia grega. Macaó, heroi de «La Ilíada» d'Homer, era fill d'Asclepi o Escolapi (com el van rebatejar els romans), rei de Tessàlia i deu de la medicina.

Exemplar de papallona macaó sobre unes flors. 

La papallona que du el seu nom il·lustre és una de les més espectaculars de la fauna ibèrica. Les seves ales, bellament acolorades de groc i negre, acaben en una mena de «cua d'oreneta», nom amb la que també se la coneix. La macaó era, fins fa poques dècades, una espècie comuna a tot el territori, però el deteriorament del seu hàbitat característic, boscos oberts, aiguamolls i prats de muntanya, l'han convertida en rara. Com a apunt personal diré que, després de ser protagonista habitual als passeigs primaverals de la meva infància, cada vegada em costa més observar-la, i el fet de fer-ho constitueix un retrobament molt celebrat i emotiu. I és que es tracta d'una de les meves espècies favorites. 

Però si l'aspecte de la papallona és enlluernador, el de l'eruga no n'és menys. Rodanxona i tubular, arriba a fer fins a quatre centímetres de llarg. Està formada per uns anells gruixuts i tous d'un color verd clar delicat i pintats a la meitat d'unes ratlles negres i ataronjades sofisticades que li confereixen un aspecte galàctic. L'eruga de la macaó s'alimenta bàsicament de fonoll, d'aquí que sigui la planta escollida per la papallona per fer-hi les postes. Els ous fan eclosió a la setmana de la posta i, en general, la fase larvària dura al voltant d'un mes. La de la crisàlide, que és el capoll en el qual es tanca l'eruga per completar la metamorfosi i emergir-hi com a papallona, dura al voltant de tres setmanes, tot i que es pot allargar en funció de les condicions  meteorològiques: un fenomen anomenat diapausa.

A Espanya la papallona de la macaó sol volar predominantment entre abril i maig, i la seva presència arriba fins al setembre. El seu període de vida en aquesta última fase de la metamorfosi dura al voltant de quinze dies, temps en el qual els mascles es dediquen bàsicament a lliurar combats aeris apassionats en forma de ballet (són molt territorials) per defensar els seus dominis, atraure les femelles i culminar la reproducció abans de morir.      

Papallona macaó sobre una flor de color violeta. 

Els científics anomenen bioindicadors a les espècies que amb el seu augment o desaparició actuen com a testimonis de les condicions del medi que els acull. I per causa de la seva alta sensibilitat a les alteracions climàtiques i a la contaminació, les papallones són considerades com un bioindicador excel·lent de l'escalfament global i la qualitat ambiental. 

En aquest sentit, i més enllà de la bellesa que ens aporta la seva presència i de l'alt valor amb el qual contribueixen a l'augment de l'índex de biodiversitat, doncs són la base alimentària de nombrosos vertebrats, les papallones són un dels semàfors més bons per assenyalar la salut dels ecosistemes i l'avenç de la crisi climàtica en funció de la seva abundància (verda), la seva escassedat (taronja) o la seva absència (vermell).

I si analitzem els censos que estan duent a terme els lepidopteròlegs, podríem afirmar que, en els darrers anys, amb un descens que alguns experts situen entre el 30 % i el 40 % de mitjana (en algunes espècies com la nostra protagonista és fins i tot més gran), el semàfor de les papallones ha passat del verd al taronja a tota Europa. Un semàfor viu que amenaça de passar definitivament al vermell a moltes regions de la Mediterrània, on les poblacions de lepidòpters han davallat fins i tot un 70 %. 

Una dada molt inquietant si tenim en compte que més de tres quartes parts de les plantes amb flors, incloses aquelles varietats que conreem per alimentar-nos, depenen de l'acció pol·linitzadora dels insectes, especialment de les papallones.