El bitó invisible, triat Au de l'any 2024 a Espanya

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

El bitó comú, una au aquàtica de mida mitjana, molt escassa i difícil d'observar, ha estat elegida Au de l'any 2024 a Espanya després d'una votació popular convocada per l'organització conservacionista SEO/Birdlife en què hi han participat més de cinc mil persones. 

Aquesta curiosa espècie d'ardeid, a la qual els ornitòlegs classifiquen amb el nom científic de Botaurus stellaris, està greument amenaçada d'extinció i simbolitza el moment delicat en què viuen els principals aiguamolls ibèrics que li serveixen d'hàbitat, com ara el delta de l'Ebre, Doñana o les Tablas de Daimiel.

Espècie de bitó, al seu hàbitat natural. Font: SEO Birdlife Jamie Hall – Shutterstock 

Després de tres anys de sequera intensa, provocada pel canvi climàtic i agreujada per la sobreexplotació dels aqüífers, l'estat delicat de conservació d'aquests tres importants espais naturals, com el de la gran part de les zones humides espanyoles, posa en perill la rica biodiversitat que allotgen.     

Conegut entre els amants de les aus com 'el fantasma de la maresma', el bitó és una de les espècies més esquives i difícils d'observar de tota la fauna ibèrica. El to críptic del seu plomatge, amb ratlles marrons i brunes sobre fons crema, i la seva capacitat per romandre amagat entre les canyes durant períodes de temps llargs, fan que passi desapercebut a la mirada dels naturalistes que intenten albirar-lo. 

L'únic que delata clarament la presència del bitó és el seu reclam potent i singular: un bramul sec i profund que emet una vegada i una altra i que ressona per tota la llacuna, especialment durant els mesos de febrer i març, tot coincidint amb l'època de zel de l'espècie. I és precisament aquesta semblança amb el mugit d'una vaca o un toro el que li ha valgut el seu nom científic. 

El so que emeten les aus silvestres es converteix sovint en la pista més bona per localitzar-les i arribar a identificar-les. Fins si tot en l'únic quan es tracta d'aquelles espècies que, com el bitó, aconsegueixen mimetitzar-se perfectament en el paisatge que les envolta. I és que, malgrat la seva mida destacada, perquè fa 80 centímetres, pesa al voltant d'un quilo i mig, i fa 1,3 metres d'envergadura, cal insistir que la possibilitat de veure un bitó mentre roman arrupit entre la vegetació és pràcticament nul·la.

Exemplar de bitó. Font: SEO Birdlife  Mark Caunt - Shutterstock

Habitant exclusiu dels aiguamolls, prefereix els que es mantenen amb nivells d'aigua estables i envoltats de zones de canyís i canyar. També es pot instal·lar als marges dels rius, arrossars, maresmes i zones pantanoses amb vegetació abundant. La seva dieta està basada en insectes aquàtics, peixos, amfibis, rèptils i micromamífers com les musaranyes. Té predilecció pels crancs roigs americans, i per això és un aliat valuós en el control d'aquesta espècie invasora.  

Pel que fa al seu estat de conservació, des de SEO/Birdlife han volgut aprofitar la seva elecció com a au de l'any per denunciar la situació delicada que pateixen els aiguamolls ibèrics. Una cosa que, juntament amb el descens constant de les seves poblacions en els últims quaranta anys, fa presagiar un futur molt incert per a l'espècie. 

Actualment, el bitó està catalogat com a espècie en perill crític en el Llibre Vermell de les Aus d'Espanya, i cada vegada és més rar sentir-lo en alguns dels aiguamolls on fins fa poc solia tenir presència, com l'Albufera de Mallorca o els Aiguamolls de l'Empordà. A nivell nacional, i segons els últims censos, la seva població és tan exigua que a penes podria comptar amb mig centenar de mascles territorials.

Tots els experts coincideixen a assenyalar que les mesures per evitar l'extinció passen per la necessitat d'iniciar una gran campanya estatal per a la regeneració i la protecció de zones humides al nostre país, el 85 % de les quals es troba en un estat de conservació preocupant segons els últims estudis.  

Si no aconseguim aturar de manera urgent la sobreexplotació dels aqüífers, i si no es posa en marxa un pla nacional per pal·liar els efectes greus que està tenint la sequera als nostres aiguamolls, la sort de bitó, com la de la resta d'aus aquàtiques de la fauna ibèrica, ja ha estat tirada.