La copa importa: què has de tenir en compte abans de triar-la

Per Laura Conde, periodista

Tothom ha begut vi en alguna ocasió en gots de vidre gruixuts, típics d'aigua, o, el que és pitjor, en gots de plàstic en alguna celebració informal i multitudinària. És en aquells moments, quan estem prenent un vi que ens agrada amb els dits enfonsats en un got de plàstic, quan ens adonem de la importància de la copa.  La copa és fonamental a l'hora de realçar les característiques de qualsevol vi, potenciar-ne el sabor i les aromes, mantenir-ne la temperatura i, en definitiva, treure el millor partit d'aquella ampolla que estem a punt de destapar.  

Hi ha nombrosos factors a tenir en compte a l'hora de triar copa, des de la mida de l'amplada, la longitud o el gruix de la tija, que hauríem de triar sempre en funció de cada vi. Hi ha copes tipus Bordeus, Borgonya, Chardonnay, Jerez, o escumosos i, si ens posem puristes, pràcticament trobarem un tipus precís de copa per a cada vi. Tanmateix, entre els experts hi ha disparitat d'opinions. Si bé hi ha sommeliers que aconsellen personalitzar sempre molt bé el tipus de copa en funció del vi que es consumeixi, n'hi ha que defensen que no cal ser ortodoxos i que qualsevol copa multiús (universal) pot servir, en principi, per gaudir d'un bon vi en una trobada informal. Tanmateix, si volem afinar és imprescindible tenir en compte alguns aspectes a l'hora de seleccionar el tipus de copa.   

Cristall o vidre? 

Probablement, aquesta és la qüestió més important a l'hora de triar copa, atès que la diferència entre una copa de cristall i una de vidre és notable, tot i que a la vida quotidiana acostumem a fer servir indistintament ambdós termes. Les copes de vidre són gruixudes i resistents, perquè no tenen òxid de plom a la seva composició, i també són bastant més econòmiques.  El seu aspecte és una mica més bast que el de les copes de cristall i, a diferències d'aquestes, el vidre no conserva tan bé les temperatures i no realça de la mateixa manera el sabor ni les aromes del vi. Amb el color passa el mateix: mentre les copes fines de cristall permeten observar a la perfecció el color i els matisos del vi, les de vidre, més gruixudes, poden presentar alguna alteració.

Malgrat que les copes de cristall solen tenir un preu més elevat i també són, en línies generals, més fràgils (tot i que les de vidre se solen trencar quan se sotmeten a temperatures molt altes quan es reten), també són més brillants i transparents, de manera que són ideals per tastar vins. A més a més, cal tenir en compte que com més gran sigui la quantitat d'òxid de plom que tinguin a la seva composició, més bona serà la qualitat del cristall (és important tenir en compte que el topall màxim d'òxid de plom recomanat per l'OMS és del 25 %). A més de tot això, les copes de vidre tenen la vora més gruixuda que les de cristall, de manera que l'acte de beure és, en general, bastant menys plaent.  

No cal ser un expert per percebre les diferències entre vidre i cristall, que es perceben gairebé sempre a cop d'ull, però si tenim dubtes un copet senzill amb els dits ens donarà a resposta.  Si el cop és sec i breu, la copa és de vidre, i si el «clinc» és una mica més fi i llarg, i té una sonoritat maca, aleshores estem davant d'una copa de  cristall. 

Àpat en una terrassa acompanyat del vi negre Purgatori, amb copes de cristall.  

Negres 

Tot i que es pot matisar més en funció del tipus concret de vi, la seva criança, la seva temperatura i, fins i tot, la varietat de raïm, és essencial distingir entre quatre tipus principals de copes: negre, blanc, escumós o dolç.  Totes han de tenir en comú una bona base, que permeti que la copa se sostingui bé, i una tija prou llarga per permetre subjectar-la bé i agitar-la degudament per tastar. 

Les copes de negre acostumen a ser més grans, per tal d'afavorir el contacte amb l'aire i propiciar l'oxigenació del vi. Entre les més conegudes, trobem les de tipus Borgonya (gran obertura de cos i diàmetre més tancat), que funcionen bé amb vins estructurats i potents, amb molta fusta. Tanmateix, les més freqüents són les copes de negre tipus Bordeus, que solem trobar a la majoria dels restaurants i que van bé amb tota mena de vins. El seu calze és una mica més allargat, alt, recte i estilitzat. Tenen una tija llarga, cosa que permet agitar amb facilitat per gaudir de les aromes del vi. Són perfectes per tenir a casa, perquè es poden emprar amb qualsevol negre. Per últim, les copes tipus Cabernet Sauvignon són similars a les de tipus Bordeus, però més petites, ideals per a vins d'estructura lleugera. 
 

Gaudint d'un Salmos, de la DOQ Priorat, en un restaurant. 

Blancs

Pel que fa als blancs, l'anomenada copa Chardonnay acostuma a ser la més coneguda. Tenen un calze una mica més estret que el de les copes de negre, i també més arrodonit. La seva forma característica en U afavoreix la concentració d'aromes en la part superior, i la seva tija llarga contribueix a preservar la temperatura dels blancs. Als tasts, també se sol trobar la copa tulipa, que amb la seva forma característica és de manipulació fàcil i concentra molt bé les aromes dels vins blancs en la part superior.

Bombolles

La copa flauta és òptima per a vins escumosos, perquè contribueix a ressaltar les bombolles i concentrar les aromes directament cap al nas. La boca estreta evita que es dispersin les bombolles, de manera que són molt més idònies per al cava i el xampany que les icòniques (i tan fotogèniques) copes aplatades, que afavoreixen una pèrdua més ràpida de les bombolles i una dispersió de les aromes. 

Àpat en una terrassa amb Cuveé Esplendor de Vardon Kennett, l'escumós elaborat per Familia Torres.  

Vins dolços 

Per a vins dolços, el millor és optar per copes de mida reduïda, perquè dirigiran el líquid a la part posterior de la boca i la dolçor no aclapararà. En ser vins amb un contingut alcohòlic considerable, una copa petita sempre acaba afavorint que se'n begui menys. Si volem matisar, podem escollir entre la típica copa de Jerez (petita de tija curta) o la de Porto (una mica més ampla i amb la boca més tancada). 

Per últim, cal destacar que, si bé una copa pot ser decisiva per realçar les característiques d'un gran vi, l'important és sempre el contingut. Per tant, no cal obsessionar-se amb tenir una copa de vi específica per a cada ampolla, sinó tenir unes copes bones de cristall de qualitat, tenir-ne cura com una relíquia (se solen trencar amb facilitat) i concentrar tots els esforços en allò que importa de veritat: gaudir del contingut!